Generalitat de Catalunya

Nou usuari

Dona't d'alta a la base de dades de produccions, empreses i professionals de Catalan Films & TV.

Quiéreme siempre

Núria Gago

Desenvolupament

productores

Sant Franscec 22, 2º
08870 Sitges, Espanya

Contacte Toni Carrizosa

Calle os Tallos (ur Aldea Nova), 175, ames, La Coruña
15864 La Coruña, Espanya

Sepúlveda, 96. Entr. 1a
08015 Barcelona, Catalunya

detalls de producció

  • Any: 2020

  • Tipuslogia: Ficció - Llargmetratge

  • Gènere: Drama

  • Durada: 90.00 '

  • Versió original: Castellà

  • Format: Color, HD, Altres,

  • Estat: Desenvolupament

  • Basada en el llibre: Quiéreme siempre

equip tècnic i artístic

sinopsi

La Lu està afrontant una ruptura sentimental a París, incapaç de gestionar el caos de la seva separació sense prendre una mica de distància, decideix tornar, a contracor, a la seva ciutat natal, Barcelona, tot i que la freda i tibant relació amb la seva mare desaconsella tornar a la llar familiar. Quan aterra, aquesta la condueix sense cap mena d'avís previ fins a la casa d'una vídua octogenària, la Marina, que necessita que algú l'atengui, ja que la seva cuidadora ha decidit tornar a Puerto Rico amb la seva família.

La Lu odia el seu nom –Lourdes– té trenta-sis anys i ha estudiat infermeria només perquè va ser el que va triar la seva millor amiga de Secundària. Està passant per la seva quarta ruptura sentimental, no té un treball estable, ni una casa pròpia, ni parella, ni cap de les coses que una assumeix que hauria d'haver aconseguit ja a la seva edat. Se sent una estranya a la seva ciutat després de dos anys d'absència i, per a ser honesta, no té ni idea de per on continuar, encara que tampoc s'ha parat a preguntar-se què és el que realment vol. Mirar cap a dins de vegades fa massa por. Assetjada per un temps que sembla escapar-se-li, i perduda, perquè no ha aconseguit res del que s'esperava d'ella, la Lu sembla que no encaixa enlloc.

La Marina porta el dol del seu Antonio, mort dos anys abans, i mentre brega amb les traïcions d'un cos ja gairebé nonagenari, viu bolcada en la cura de la seva germana María, afligida d'un Alzheimer molt avançat i a la qual visita tres vegades per setmana.

La convivència forçosa de dues dones de dues generacions diferents, que tracten de mantenir-se a flotació mentre internament se senten naufragar, serà el que canviï per sempre el futur d'ambdues.
Els lents passejos amb l'anciana, les xerrades i els silencis, els moments compartits i el món quotidià de la Marina –amb la seva singular galeria de personatges– en el qual la Lu es va endinsant primer per obligació i després per amistat – i amor–, transformaran aquest període de duel en un de progressiva metamorfosi.

Al ritme de la Marina, ambdues caminen juntes i surten enfortides de la convivència: més fortes, més independents, més valents, més felices.