Linda parla de dues generacions de dones que s’ha vist obligades a deixar els seus fills i trasladar-se a altres països per poder-los alimetar. Parla de fronteres fetes pels homes, de violacions y deportacions que passen en aquestes. Parla de com les mares viuen la maternitat a la distancia y de com ho viuen es seus fills. Parla de la tercera generació de dones, que ara té l’oportunitat de trencar la cadena de separacions; sobre aquesta tercera generació que veu a la seva mare com una heroína peró que al mateix temps no entén perquè les van deixar. Parla, sobre tot, del somni de la Linda, que és reunir-se amb els seus fills, mai ha pogut fer-ho, mai ha pogut fer aquesta fotografía. Un fet que és quotidià per nosaltres, ella ho està vivint com un malson. Les froteres sempre li han impedit, i segueixen fent-ho.
