A quins realitzadors admires... Vaig crèixer amb l'Spielberg de la primera època. Admiro profundament John Carpenter. Dels clàssics, Howard Hawks m'encanta, perquè ho fa de meravella sense que es noti que dirigeix. Penso que avui dia els directors volem massa que se'ns noti. Ettore Scola és un mestre. Un altre és Richard Fleischer, injustament amb menys pedigrí.
Quina (o quines) és la teva pel·lícula preferida... Te'n diré tres que tinc molt a dins del meu cor: Río Bravo, Tiburón i Dos hombres y un destino. No tocaria un fotograma de cap de les tres.
La teva millor experiència en el món del cinema...
I la pitjor... Et contestaré les dues a la vegada: quan en un rodatge tot funciona a la perfecció és com veure rutllar un sofisticadíssim mecanisme de rellotgeria, extraordinari de veure i viure. Quan no funciona, és l'infern.
Què t'agrada més i menys del fet d'escriure un guió... L'ofici de guionista és el que més m'admira d'aquest món. Tots els altres oficis del cinema són interpretatius de la seva eina. És el que s'enfronta a la plana buida i ha de crear-ho tot. El més dur: és un ofici solitari i que demana una disciplina que no tinc. Però m'agrada tant que no puc deixar de fer-ho...
Què t'agrada més i menys de dirigir... Ser director és tenir el privilegi de que et paguin per contar històries. És fascinant donar forma al que hi ha la teva imaginació, amb gent carregada de talent, l'únic objectiu de la qual és fer reals els teus somnis. I treballar amb actors m'entusiasma. El pitjor: dirigir és dolent per la salut. Hi ha pressió psicològica contínua, estranys horaris, has d'estar concentrat al mil per cent setze hores al dia durant setmanes, esgotador.
