Amb només una pel·lícula, aquest director nascut a Banyoles ha recorregut mig món alçant-se amb els més prestigiosos guardons en festivals internacionals. Després de l'estrena de la seva primera pel·lícula a França aquest any, Serra ha estat erigit per crítics de Cahiers de Cinéma i Libération com una de les més fermes promeses cinematogràfiques del nostre país.

L'aventura cinematogràfica de Serra va començar amb la selecció de la seva primera pel·lícula, Honor de cavalleria, a la passada Quinzaine des Réalisateurs. Aquesta secció, adscrita al Festival Internacional de Cinema de Cannes, pretén descobrir nous valors o exhibir l'obra dels cineastes consagrats que es distingeixen per la seva original perspectiva. I en aquest escenari, el mateix en què van ser descoberts Gus Van Sant o David Cronenberg, va fer la seva aparició un díscol Serra que ha enlluernat al món amb una de les històries més clàssiques de la literatura espanyola, la del Quixot.

Sí. Honor de cavalleria suposa, en síntesi, una lliure reinterpretació de l'amistat entre el gentilhome cavaller de la Manxa i el seu fidel escuder Sancho. En realitat, es tracta d'un film contemplatiu, rodat en MiniDV, amb escassos diàlegs en català i que aposta per dos actors no professionals, que són la imatge dels protagonistes literaris. Malgrat que aquesta primera aventura no li va donar la Càmera d'Or a Serra, la seva cinta ha recorregut gairebé tots els certàmens internacionals alçant-se amb el premi FIPRESCI (Federació Internacional de Crítics de Cinema) en el Festival Internacional de Cinema de Viena o el premi Lancia a la millor pel·lícula i a la millor interpretació masculina en el Festival de Cinema de Torí, entre d'altres.

La carrera d'aquest jove cineasta català de trenta i pocs anys no ha fet més que començar, encara que pocs realitzadors poden lluir un currículum de crítiques, nominacions i premis tan sucós com el seu. Albert Serra és a més un personatge atípic, provocador per principis, que s'acull als preceptes de grans icones com el pintor surrealista Salvador Dalí: "Jo faig sempre el contrari del que em diuen que faci", repeteix orgullós Serra en començar l'entrevista.