Creadora multidisciplinar treballa en diferents àmbits artístics des de una forta empremta personal. La força visual i argumental caracteritzen tant les seves creacions com els seus treballs com a actriu. Viu la seva professió com una recerca i relació constant en al món en el que transita, com a dona. Després d’assolir una sòlida formació al Col·legi del Teatre i graduada en Estudis literaris a la Universitat de Barcelona, treballa amb rellevants companyies teatrals de Barcelona (Comediants, Marcel·lí Antúnez, Delirio...)
L’any 1999 crea la companyia que porta el seu nom, en la que treballa en col·laboració amb diferents professionals per dur a terme els seus espectacles. Entre els seus muntatges cal destacar Mossegades (2005), L’amor no fa mal (2009), Massa tard per ser pessimista (2013), Accions de resistència (2018. Premi Teatre BBVA 2020) o Red Room (2019. Codirigit amb Cia. sol Picó). És també col·laboradora habitual d’editorials de divulgació com Editorial Cruïlla. Ha publicat un poemari Cràter, el llibre Digue’m una cosa bonica i la novel·la La autopista del amor (Ediciones B). En ella, la creació es converteix en una eina de comprensió de la realitat, un bisturí metodològic amb el qual dissecciona la seva pròpia interioritat i la dels altres. La seva obra és sempre íntima i profunda, d’una força seductora estèticament captivadora alhora que intensament reflexiva. Producte de la seva experiència vital, intensitat personal i pulsió creadora aconsegueix generar moments escènics simbòlics plens de cruesa, carnalitat, sentit de l'humor, sentiments enfrontats i on el patiment i la perplexitat com a dona solen veure's envoltats d'una enorme capacitat de tendresa. Com a documentalista ha dirigit diversos documentals els més representatius són Ferides, Buits i El silenci del Jonc, Nues, Teresa Rebull. Ànima Desterrada, Amb el cor al genoll i Breathe.