El 12 d'octubre de 2013, després de la manifestació d'alguns grups d'ultradreta a Montjuïc, el foto-periodista Jordi Borràs va advertir a través de Twitter que alguns neonazis rondaven per la carretera de la Bordeta, al barri de Sants amb la intenció d'anar de cacera, és a dir, per agredir a persones que ells considerarien que no podien fer ús de l'espai públic. Un grup de joves antifeixistes van dirigir-se al bar on es trobaven els ultres per tal d'evitar que duguessin a terme les seves accions i es va desencadenar una baralla que va acabar amb alguns dels neonazis ferits. La policia va detenir un grup de joves que haurien participat d'aquesta baralla i els va posar a disposició de la justícia. La fiscalia va aplicar l'agreujant de delicte d'odi, en considerar que l'agressió hauria estat premeditada i motivada per la ideologia dels agredits. Paradoxalment, la categoria de delicte d'odi es va crear precisament per castigar severament aquells delictes que tinguessin una motivació racista, xenòfoba, homòfoba o de discriminació en general contra minories, ni més ni menys que allò que volien evitar els antifeixistes. Es dóna la circumstància que un dels neonazis agredits havia participat deu anys abans en una brutal agressió contra un home d'origen magrebí de Sant Vicenç de Castellet. Es tracta de Mustapha Essaloui, qui va passar 16 mesos a l'hospital lluitant entre la vida i la mort.
A través d'aquests dos casos (el de la Bordeta i el de Sant Vicenç de Castellet) volem fer una reflexió sobre allò que anomenem la cultura de l'odi. Tot fent una genealogia del racisme modern, trobem precisament la data del 12 d'octubre de 1492 com a gènesi d'una forma d'entendre el món que desembocarà en el segle XX en allò que anomenarem feixisme. Això ens obre molts interrogants sobre quin és el significat de fer d'aquesta data simbòlica un dia d'orgull nacional.
Històricament, la voluntat de frenar aquesta cultura de l'odi ha portat a manifestacions més o menys violentes que troben la seva expressió avui en casos com els de la Bordeta. És per aquest motiu, que volem obrir un debat filosòfic sobre quines són aquelles formes de violència que van dirigides a limitar l'espai públic i quines pretenen, en canvi, donar més drets i llibertats a la resta de membres de la societat.
