A l'inici, l'elegia de tres joves kosovars ballant sense sincronia suggereix que es repetiran els fantasmes del passat, els episodis tèrbols de postguerra. Tot i així, la vitalitat de les tres històries insinua un esperit radicalment nou.
Hi ha alegria, passió i ràbia. La complexitat de les seves reflexions desestabilitza tots els anacronismes sobre Kosovo. Ja no hi ha guerra ni pau. És difícil d'imaginar un futur. Però és la seva responsabilitat... i Kosovo és jove.