Ricardo Bofill, a més de ser l'arquitecte d'avançada que coneixem, va dirigir aquesta pel·lícula: una joia oculta de l'Escola de Barcelona, la nouvelle vague catalana. I que aquí posem en correspondència amb Ajudar a l'ull humà, de Velasco Broca i Canòdrom Abandonat, si esquizofrènia formal al voltant a l'acte de creació. Esquizo és un "informe fictici sobre l'arquitectura del cervell», un psicodrama en estreta relació amb les pràctiques del Taller d'Arquitectura, entre el teatre i el frenopàtic (com a metàfora de la societat), en el qual una sèrie de personatges escenifiquen les angoixes i el desig col·lectiu.