Davant del Museu d’art Contemporani de Barcelona està la Plaça dels Àngels. Un espai sense bancs ni arbres que sembla haver estar dissenyat només per ressaltar l’edifici del Richard Meier, per passar de llarg i no per quedar-se. Tot i així, la plaça s’omple de joves perquè escales, murs y rampes acullen a tothom que vulgui asseure’s; perquè les característiques del terra atrauen a skatersm d’arreu del món; perquè la façana de vidre del museu és un mirall immens per assajar coreografies. La directora de Fail Better pren com a punt de partida la relació de noies i nois amb aquest lloc i observa les diferents maneres que tenen d’eludir la soledat i de sentir-se lliures. Enmig de l’eufòria, la música i les converses amb amics que s’acaben de descobrir; de l’esforç obstinat dels skaters y del passos de ball mil vegades repetits, van aflorant històries íntimes que parlen de la família que s’ha deixat enrere, de la frustració que provoca un sistema educatiu fracassat, de la pressió dels adults, així com del enlluernament pel futur
