Quan al 1974 van fundar Ajoblanco, els seus creadors volien fugir de tot tipus d’autoritarismes. Identificats amb els ideals llibertaris, sense proposar-s’ho, varen posar d’acord als franquistes, i... ¡al Partit Comunista! Aquells joves eren una seria amenaça pel sistema: s’emmirallaven en models diferents com la nova esquerra californiana i, a demés, eren uns frívols que parlaven d’ecologia o urbanisme humanista…Tot i així Ajoblanco va connectar amb un públic radicalment jove i afamat d’informació diferent, i va marcar una dècada de periodisme contracultural fins el seu tancament al 1980. Posteriorment, entre 1987 i 1999, va viure una segona existència, encara que ja amb un plantejament diferent.