LA MEVA RESPIRACIÓ, EL MEU POLS, LA MEVA EMOCIÓ.
Les sargantanes es desprenen de la seva cua per escapar dels depredadors. Fins i tot la cua segueix removent-se per distreure i tenir temps d’arribar a l’altre lloc. I allà regeixen una nova, diferent, a l’interior però amb les mateixes funcions i condicions.
La sargantana, mentre creix la seva nova cua, deixa la seva mirada a l’atzar del seu pols, de la seva respiració, de la seva emoció.
