sinopsi

Zaira (30) estudia infermeria, és una immigrant Sahrauí i viu sola amb els seus dos fills , Lala (4) i Basiri (11) en un pis de lloguer a Barcelona.
Per a poder mantenir als nens, Zaira passa moltes hores treballant fora de casa i dedica el poc temps que té a educar-los en els valors ancestrals de la seva religió i cultura.
Una tarda, mentre en Basiri neteja el replà del seu apartament, entra a casa una senyora espanyola de mitjana edat, carregada amb bosses i maletes. La nouvinguda, Antonia (56), respira amb dificultat i res més entrar es desploma en el saló. La Zaira i els nens l'atenen el millor que saben fins que la desconeguda recobra el coneixement. L'Antonia desperta al terra, amb el cap recolzat en la falda de Zaira. 'Què fan vostès a la meva casa?'

L'Antonia descobreix que el seu pis està ocupat i la Zaira, que ha estat víctima d'una estafa, per la qual cosa pot perdre la seva llar.
La precarietat de totes dues dones fa que cap de les dues sàpiga com reaccionar. Desvalgudes i impotents es deixaran portar per la inèrcia, iniciant una convivència forçosa que no ha estat pactada, ni desitjada.
l'Antonia s'adapta a la situació tancant-se en una de les habitacions, posant normes i límits.
La Zaira s'acostuma a la presència d'Antonia i participa voluntàriament de l'hostilitat que es forja, dia rere dia entre elles.
Els únics capaços de transitar entre tots dos mons seran els nens, que viuran la seva relació amb Antonia clandestinament, aprofitant les absències de la mare quan aquesta surt a treballar.
L'Antonia que no és capaç de sortir de casa per por de no poder tornar a entrar, s'acostarà als nens per pura supervivència i a poc a poc se'ls emportarà al seu terreny fent que infringeixin les lleis imposades per la seva mare. Un dia dia, la Zaira els descobrirà i serà implacable amb ells.
L'Antonia, paralitzada no farà res per ajudar-los.