Les terres de l'altiplà que ocupen la part oriental de Castella i Lleó, especialment la província de Sòria, tenen un índex de població que està per sota dels nivells que els organismes internacionals consideren com a zones desèrtiques, és a dir, menys de 8 habitants per quilòmetre quadrat. Aquest fet suposa l'existència de pobles amb prou feines habitats, on hi roman una població d'avançada edat que no va tenir ni l'ocasió ni el coratge d'emigrar.
Sobre aquest escenari coexisteixen dos fenòmens de signe contrari. D'una banda, l'emigració representada pels que van abandonar el seus habitatges rurals i van propiciar que aquestes terres es reduïssin poc a poc a una pila d'enderrocs, arrossegant pobles i vil·les fins a la seva ruïna total.
D'una altra banda, l'arribada de nous habitants que, procedents en la seva majoria de ciutats grans, renuncien a la vida urbana i n'escullen una de nova en un entorn més autèntic i estimulant. És la filosofia de vida que ha donat lloc al fenomen social recent dels anomenats "neorurals".