sinopsi

Un somni premonitori alerta Carme (63) de la mort de Pilar, l'àvia a qui atén algunes hores al dia a Els Cirerers, una residència situada al mig del no-res, entre camps de  l´Empordà. Carme és infermera geriàtrica des de fa més de quatre dècades i viu al Cap de Creus envoltada de roques “metamòrfiques” que tenen més de 300 milions d'anys. La seva passió per la geriatria va despertar quan amb prou feines tenia nou anys i passava les tardes a una residència propera a casa, amb l'única idea de fer companyia als ancians.

Avui, més propera a l'abisme que suposa la seva jubilació, accepta la mort de Pilar amb fermesa; encara que es resisteix a abandonar aquesta vocació que ja forma part de la seva essència i del seu impuls vital. Ha perdut la feina remunerada, però decideix continuar com a cuidadora voluntària de la resta d'habitants dels Cirerers. Carme ha patit durs contractaments de salut, ingressos hospitalaris repetides vegades i diagnòstics erràtics; tot i així, no se sent preparada per aturar-se i assolir una quietud conscient.

Des de l'hivern fins a la tardor següent, durant un any, La Carme torna cada setmana a la residència. Mentre dura aquest període, la Terra fa un gir al voltant del Sol, complet-
un cicle, allà als Cirerers, el temps avança lent; però sense pausa. Les estacions se succeeixen visibles als ulls de els ancians i ancianes a través dels grans vitralls que il·luminen les estances on habiten, on esperen, on conviuen i participen en les activitats grupals que el personal sanitari organitza per a ells, els residents.
Carme els acompanya, escolta els seus records, els seus inquietuds i les seves ocurrències, procura pels seus interessos, i atén els seus gestos i les seves mirades, de vegades perdudes, altres indesxifrables. Els moviments es repeteixen i es dilaten en el temps, tan hipnòtics com els moviments orbitals dels planetes.
Un esdevenir que s'expressa amb la dansa del Giro Derviche al pati de la residència per celebrar la Festa de la collita, propera a l'equinocci de tardor.

La Carme assisteix, juntament amb la resta de l'equip, al taller que ofereix Xavier (67). Ell, després de viure dues experiències properes a la mort, s'ha bolcat a la transmissió del seu coneixement sobre l'acompanyament al bon morir. I quin millor lloc que aquest no-lloc, que aquest centre de vida assistida. Amb el pas de les setmanes i les freqüents passejades, com ara inantes que segueixen a les seves ombres, l'entesa entre La Carme i el Xavier es fa profund. Xavier, a més del saber adquirit els dies en què va morir, li brinda la seva experiència d'anys com a guia al Cap de Creus, i la Carme es referirma en la seva convicció sobre l'energia i el poder d'aquelles roques mil·lenàries.

Carme comparteix aquesta certesa amb la seva néta, que sovint la visita. Juntes, de tant en tant, recorren el paisatge magmàtic del Paratge de Tudela, allà on és inamovible en continu moviment d'erosió, on les roques han configurat formes animals en una mena de zoològic petri, allà on es va inspirar i nodrir l'art dalinià.
Passat aquest any, és llavors quan la Carme, finalment, està preparada per deixar-se anar, ser capaç d'accedir al estat existencial de la quietud i perdre's a l'entorn mineral.