En Cristóbal Guirao va passar 17 anys vivint i reinventant-se tot sol, en una carena que mor en una cala de la costa Brava, a Santa Cristina d’Aro.
Com a anacoreta accidental, escenifica la vida amb un estil propi salvatge i alienat.
La pel·lícula és un retrat cru, evocador però també pertorbador, que navega entre la duresa de la quotidianitat, el caràcter irritable i inestable del seu protagonista i un elenc d’aparicions intrigants, que conformen el seu petit univers vital. Hollywood és una pel·lícula feta des de les entranyes del seu director, amb la que pretén reflexionar sobre el temps i la manera de percebre’l, de transitar-lo. El temps com una vàlvula que gestiona les nostres percepcions. Hollywood és un viatge al món de la quàntica, on els protagonistes d’aquesta història, ens qüestionen sobre la dimensió real de les nostres vides. Hollywood és una mirada gens antropològica, sovint contemplativa, que no cerca retratar ni concretar, que vol suggerir.