Al documental Joan Manén, variacions sense tema seguim els passos de l'Associació Joan Manén en el seu periple de quatre anys per recuperar aquesta gran figura oblidada i controvertida de la música clàssica, la d'un violinista autodidacte, que no pertany a cap escola ni va ser instruït per cap dels grans mestres del moment. Tot això, a través de la divulgació de la seva obra, cerca de partitures perdudes, restauració dels seus instruments, organització de concerts...
La irrupció d'un violinista català de vint anys a les grans sales de concerts de l'Europa de principis del segle XX és un cas sense precedents en la història de la música. Els crítics de l'època es van rendir davant el virtuós talent de Joan Manén, que va despertar una admiració capaç de fer ombra a solistes com Paganini, Sarasate o Jan Kubelík i que va destacar a tot Europa com a compositor d'importants obres simfòniques.
Joan Manén debuta als 10 anys al Carnegie Hall de Nova York.
Amb 14 anys escriu la seva primera simfonia.
Als 21 anys dirigia les orquestres més prestigioses d'Europa.
És l'únic espanyol que ha estrenat una òpera a Alemanya.
Va tocar amb Richard Strauss, Antonín Dvořák, Max Bruch, etc.
Berlín va celebrar el Festival Manén.
Tsars, reis i emperadors el van voler conèixer i escoltar-lo.
La seva tècnica fregava l'impossible.
Posseeix un corpus orquestral de més de 40 obres simfòniques.
Va ser inventor de l'Orquestra Invisible (precursora del karaoke).