Malgrat la seva aparença, La alegría de vivir és una ficció desbocada, exuberant, que barreja les experiències del director amb referències a unes quantes obres literàries per estructurar una història de múltiples reverberacions. D’on procedeix aquella veu que ens parla? Què vol de nosaltres? Miguel Rojas es fa aquestes preguntes, i moltes més, en captivadores imatges en súper-8 dotades d’una misteriosa bellesa.