La lluita entre el bé i el mal és una mirada que revisa com el fenomen lluita surt del quadrilàter per assentar-se en la ficció cinematogràfica.
El punt de partida és que el pare de més de quatre, pel·lícula dirigida per Roberto O'Quigley el 1938, continuant per no defensar-me compadre (1949), del Director Gilberto Martínez solar, fins a la inauguració del gènere el 1952 amb la bèstia magnífica de Chano Urueta. Des d'aquest moment, els fonaments per a un gènere que, amb el pas del temps, adquireix una estètica pròpia i es converteix en un fenomen que va creuar la frontera mexicana. El documental abasta des dels inicis fins el 1970, el període més prolífic on hi havia els títols més emblemàtics del gènere.