Liberty Park està en hores baixes. Paquito, educat a la ciutat i aspirant a funcionari, feia anys que no venia. En arribar, es troba un parc d'atraccions desèrtic i reduït a la mínima expressió. Només Pepín, el seu germà, segueix al peu del canó. Això sí, completament tragirat i devot d'encara no sabem què.
Paquito ha dut de la ciutat allò que Pepín li havia demanat per carta: una reproducció del quadre on hi surt la seva mare en el moment de major esplendor. El quadre és 'La Llibertat guiant el poble'. Durant anys i anys, moltíssima gent arribava de tot arreu per fer-se fotos amb Llibertat. Però això era abans... ara ja no ve ningú. El que queda no s'assembla gens al quadre. De tots els elements, només Llibertat segueix en peu, però de quina manera... erigida sobre un monticle de pedres, hieràtica, amb el cos, el cabell i el rostre plens de pols del desert.
I sense ningú que la segueixi.
El negoci familiar s'ensorra i Llibertat, forjadora de l'imperi, ha entrat en estat catatònic. Però per sort, o per desgràcia, els seus hereus tenen un pla...