«...la naturalesa (i l'animalitat que té) no està trista per ser muda. Per contra, és la tristesa, el dol de la naturalesa la que la fa tornar muda i afàsica, la que la deixa sense paraules. Atès que, des de fa tant de temps, el que la posa trista i, com a conseqüència, priva al dolgut de les seves paraules, el que li prohibeix la paraula no és un mutisme ni l'experiència d'una impotència, ni un no nombrar, sinó sobretot, rebre el nom».
Mutisme persegueix, va darrere l'animal explorant la relació i la diferència entre qui «dóna el nom» i qui «rep el nom», observant variacions sobre una escena de caça de porc senglar entre les muntanyes volcàniques de La Garrotxa.