En una cantonada de Barcelona, una dona filipina realitza tots els dies un ritual màgic-geomètric el significat del qual romandrà ocult a l'espectador. “El seu amor pel món l'allunya del món- comenta la veu en off. - Hi ha connexions pertot arreu, però estan amagades”. En Paral·lel 10, no hi ha cap intent d'explicar a l'altre; sí, en canvi, per concedir un lloc a aquesta otredad, des d'on la protagonista pugui desplegar-se en tota la seva complexitat. Andrés Duc treballa des d'i per a la fascinació per un ser marginal: registra la seva coreografia íntima i suggereix, amb delicada levitat, aquestes possibles connexions.