Rose Lokissim va ser detinguda el 14 de setembre del 1984 a la capital del Txad, acusada de conspirar contra el règim d'Hissène Habré. A la presó va patir tota mena de tortures, però mai es va doblegar. Els companys de cel·la la recorden com una dona valenta que sostenia la moral dels presoners. Va arriscar la vida per enviar missatges a l'exterior sobre tot el que passava dins la presó que escrivia en caixes de sabó o el que trobés, fins que la policia la va descobrir i la va executar. Tenia trenta-tres anys.
El 2001, l'ONG Human Rights Wath va trobar els arxius de la DDS sota una capa de pols, a les instal·lacions abandonades de la presó, una antiga piscina colonial reformada. Hi van trobar milers de documents, entre els quals apareixia sovint Rose Lokissim. A l'informe policial del seu últim interrogatori, afirmava que no l'importava el que li passés. Malgrat que la matessin, ''Txad l'hi agrairia i la història parlaria d'ella''. Reed Brody, el conseller jurídic de Human Rights Wath que va trobar l'expedient policial, afirma que amb aquest documental les paraules de Rose Lokissim es fan realitat.
Al documental parlen de la valentia de Rose familiars i supervivents de les tortures. A través del seu testimoni, es recull un relat esfereïdor de les tortures i les condicions en què la DDS va mantenir els reclusos. Al documental també apareixen les figures que han impulsat que es faci justícia amb les víctimes, com el president de l'associació de víctimes Clément Abaifouta i l'advocada Jacqueline Moudeina. Es van inspirar en la detenció de l'exdictador xilè Augusto Pinochet el 1998 a Londres per ordre del jutge Baltasar Garzón. Segons ''The New York Times'', el ''cas Habré'' és excepcional ''per la tenacitat de les víctimes i de Human Rights Wath en la seva campanya per portar-lo davant la justícia''.
Ara, 29 anys més després de l'execució de Rose Lokissim, el seu coratge serà recordat a la vegada que Hissène Habré serà jutjat al Senegal.