sinopsi

A “Broadway Danny Rose”, de Woody Allen, un grup de d’amics del món de l’espectacle rememoren al voltant d’una taula la vida i miracles d’un company de professió ja desaparegut.
Aquest és també el punt de partida del nostre documental sobre PEPE RUBIANES: el 12 de gener de 2010, en un pis del Passeig de Gràcia,un grup d’amics que el van conèixer millor que ningú i que s’autodenominen “Les viudes de Rubianes”, es troben (com acostument a fer de tant en tant) per sopar i recordar com era Pepe, la seva insòlita personalitat, els bons (i mals) moments compartits, les anècdotes, els trets que millor defineixen el còmic mes polèmic i inclassificable d’aquest país.
Companys inseparables com JOAN LLUÍS BOZZO, amb qui va començar la seva carrera d’actor; PEP MOLINA, actor, amb qui va compartir tantes vivències i viatges; JOAN GRÀCIA, membre del Tricicle; LUCILA AGUILERA, amb qui va estar casat set anys i va continuar mantenint una amistat profunda i sincera; CARLES FLAVIÀ, còmic, showman i el seu amic de l’ànima; MARÍA ROSALES, el seu gran amor i mà dreta durant quinze anys; TONI COLL, el seu manager; MANEL POUSA, “el pare Manel”, capellà amb qui Rubianes no mai va deixar de col·laborar en els seus festivals benèfics; i per últim JOAN MANUEL SERRAT, amic de tota la vida per qui el Pepe sentia una admiració recíproca.
És una trobada distesa i sincera, il·lustrada amb imatges inèdites de la seva vida quotidiana i dels seus viatges, a partir de videos domèstics enregistrats per ell mateix o pels seus amics, i també amb fragments escollits de les seves sensacionals entrevistes i de moments antològics dels seus espectacles, amb la seva increíble capacitat per triturar i reciclar vivències pròpies per convertir-les en monòlegs.
Un sopar on, amb humor i també amb nostalgia, els seus amics rememoren els seus inicis en el món del teatre, les reaccions suscitades per les seves polèmiques declaracions en un programa de televisió o la manera com va afrontar, ja malalt, els seus últims mesos de vida.
Un encontre per parlar de com el Pepe va trobar en el monòleg el seu vehicle perfecte i de com era capaç d’incorporar les seves experiències als seus espectacles.
Un banquet on la visió de Rubianes sobre la religió, el pecat, el sexe i la parella, es combina amb la seva visió del treball, de la pedantería cultural, dels diners, de l’amistat.
Una trobada entre companys que troben a faltar el seu sentit vitalista i generós de l’existència, la seva fabulosa capacitat per conectar amb el públic a partir del que només ell gosava dir i de quina manera ho deia, barrejant l’onomatopeia, la prosòdia fingida i el llenguatge més directe i sovint barroer.
Una nit on mels seus millors amics repassen de la seva relació amb les dones, la seva recerca constant d’independència personal, la seva visió de la política o l’obsessió pels viatges, sobretot per Cuba i Àfrica, on va residir els últims anys de la seva vida. En definitiva, un retrat polièdric, divertit. informal i emotiu de Pepe Rubianes.