Retrats no busca una aproximació científica a l’esquizofrènia. Dóna protagonisme a les persones i no a la malaltia. És una mirada positiva, una mirada que mostra la il·lusió d’unes persones per buscar una sortida i superar la malaltia. El documental segueix la història de vuit persones (Lluís Gràcia -el professor-, Isabel, Pilar, Jordi, Cati, Carles, Antonia i Jaime) que busquen recuperar la normalitat després de molts anys convivint amb la malaltia.
El taller de pintura és l’eix central per tal d’aconseguir aquesta recuperació. La pintura com a mitjà d’expressió i llibertat, com a metàfora de la reconstrucció. Volem mostrar com aquesta experiència del taller va canviant els protagonistes, centrar-nos en la seva evolució, ja sigui positiva o negativa.