Abril de 1998. En una casa aïllada a la vora un llac, un nen de cinc anys juga a la seva habitació mentre els seus pares discuteixen al saló. S'escolta un tret. El nen s'apropa a la porta que comunica amb el jardí i observa com la seva mare (la Silvia) assassina el seu pare amb una escopeta de caça. La Silvia, amb el rostre desencaixat i un regalim de sang que li brolla de la cella, passa al costat del seu fill i, sense mirar-se’l, entra a la casa.
Anys més tard, la Silvia conviu en aquesta mateixa casa amb l’Ana, una dona més jove que ella. Malgrat l'aïllament i les rutines pròpies de la vida en parella, ambdues mantenen viu el desig sexual, sofreixen per gelosia, s'estimen i s'odien. Res no fa sospitar el secret que amaguen. Incapaç de desprendre's de l'infern que va viure, la Silvia no pot sostenir la presència del seu fill i el manté tancat en el soterrani. L’Ana, que s'encarrega de cuidar del petit, no aconsegueix rebel·lar-se per por de perdre a la persona estimada.
Cada vegada més allunyades del món exterior, els seus dies transcorren entre la lluita per mantenir viva la seva relació, el pes de la culpa i l'amenaça de ser descobertes.
A través de la mirada de les seves protagonistes, a Bailando un vals con Himmler ens endinsem en la complexitat de l'ésser humà i els mecanismes que sostenen els jocs de poder. A camí entre el cel i l'infern busquem resposta a aquells actes de terror que no aconseguim entendre racionalment mentre ens preguntem una vegada i una altra: fins on estem disposats a arribar per amor?