Una de les formes més representatives de l'escultura Romànica en fusta és el grup de la Verge i el Nen conegut com "Les verges romàniques". Des de la concreció d'una imatge reliquiari que va prevaler al segle XI, el concepte va canviar ràpidament cap al de Mare i Nen com a exponent d'una profunda veneració popular. En aquest procés, les imatges més primitives es caracteritzaven per un frontalisme total: la posició hieràtica, rígida, els rostres inexpressius. Els primers grups esculturals van aparèixer al segle XII i són del tipus de les Sedes Sapientiae o Trons de la Saviesa, d'origen bizantí. La devoció per la verge Maria va ser fonamental durant el segle XII i es manifesta en esglésies i monestirs arreu de Catalunya.